Va néixer a Macael (Almeria) i actualment viu a Bellaterra (Barcelona). Mestra i logopeda de vocació, va desenvolupar la seva carrera a l’educació pública amb infants amb dificultats de llenguatge i sordesa. Ha definit la seva tasca com «la més bonica que es pugui tenir: ajudar els infants a posar nom a les coses», reflectint l’emoció d’acompanyar els petits en aquell instant en què una paraula comença a existir per a algú. L’escriptura l’ha acompanyada des de sempre, a través de diaris, contes i relats que creixien en silenci. Tot va canviar el dia que la seva amiga, la pintora Carme Miquel, li va regalar unes il·lustracions per al seu primer conte. Aquell gest va transformar allò íntim en un territori compartit i va donar inici a la seva trajectòria literària. Ha publicat l’àlbum il·lustrat La lluna té un llac, un llac té la lluna (MeGustaEscribir, 2016), un relat sobre l’ajuda mútua i la contribució de cada persona. També va participar en l’antologia 10 camelies romàntiques – 7 de setembre (Mil Amores, 2025), on deu autores exploren l’amor més enllà dels prejudicis i les barreres socials. Ja jubilada, es dedica completament a l’escriptura. La seva primera novel·la, Persones normals, ambientada a Barcelona, narra, a través dels seus personatges i d’una pluja constant, històries de dol, culpa i fragilitat humana, mostrant la intensitat del quotidià I la profunditat de les emocions que ens fan humans.

Al districte barceloní de Sant Andreu, en una nit fosca, apareix morta una jove de disset anys: la Marina. Aquest succés trenca la normalitat de la seva família i desencadena una investigació policial. L’Alexandra, la seva mare, devastada per la pèrdua, s’aferrarà a una única obsessió: descobrir per què va morir la seva filla. Guiada pel dolor, es llança a una recerca frenètica que transcorre al llarg de vint-i-quatre hores intenses. A mesura que avança la investigació —tant l’oficial, liderada per la inspectora Clara Estruch, com la personal i desesperada de l’Alexandra—, surten a la llum els secrets i les mentides de la família. La història entrellaça les veus de diferents personatges, amb els seus matisos, contradiccions i ferides, mentre una pluja persistent acompanya, com un personatge més, la foscor dels esdeveniments. Explora amb cruesa temes com la pèrdua, la culpa, la corrupció i la hipocresia, I ens interpel·la sobre què som capaços de fer davant d’una situació traumàtica. Aquest serà el punt d’inflexió: quan s’enfrontin a la gran pregunta, i ara què? Continuaran sent persones normals?

Cómpralo en papel