Persones normals

Va néixer a Macael (Almeria) i actualment viu a Bellaterra (Barcelona). Mestra i logopeda de vocació, va desenvolupar la seva carrera a l’educació pública amb infants amb dificultats de llenguatge i sordesa. Ha definit la seva tasca com «la més bonica que es pugui tenir: ajudar els infants a posar nom a les coses», reflectint l’emoció d’acompanyar els petits en aquell instant en què una paraula comença a existir per a algú.

L’escriptura l’ha acompanyada des de sempre, a través de diaris, contes i relats que creixien en silenci. Tot va canviar el dia que la seva amiga, la pintora Carme Miquel, li va regalar unes il·lustracions per al seu primer conte. Aquell gest va transformar allò íntim en un territori compartit i va donar inici a la seva trajectòria literària.

Ha publicat l’àlbum il·lustrat La lluna té un llac, un llac té la lluna (MeGustaEscribir, 2016), un relat sobre l’ajuda mútua i la contribució de cada persona. També va participar en l’antologia 10 camelies romàntiques – 7 de setembre (Mil Amores, 2025), on deu autores exploren l’amor més enllà dels prejudicis i les barreres socials.

Ja jubilada, es dedica completament a l’escriptura. La seva primera novel·la, Persones normals, ambientada a Barcelona, narra, a través dels seus personatges i d’una pluja constant, històries de dol, culpa i fragilitat humana, mostrant la intensitat del quotidià I la profunditat de les emocions que ens fan humans.