Persones normals

Al districte barceloní de Sant Andreu, en una nit fosca, apareix morta una jove de disset anys: la Marina. Aquest succés trenca la normalitat de la seva família i desencadena una investigació policial. L’Alexandra, la seva mare, devastada per la pèrdua, s’aferrarà a una única obsessió: descobrir per què va morir la seva filla. Guiada pel dolor, es llança a una recerca frenètica que transcorre al llarg de vint-i-quatre hores intenses. A mesura que avança la investigació —tant l’oficial, liderada per la inspectora Clara Estruch, com la personal i desesperada de l’Alexandra—, surten a la llum els secrets i les mentides de la família. La història entrellaça les veus de diferents personatges, amb els seus matisos, contradiccions i ferides, mentre una pluja persistent acompanya, com un personatge més, la foscor dels esdeveniments. Explora amb cruesa temes com la pèrdua, la culpa, la corrupció i la hipocresia, I ens interpel·la sobre què som capaços de fer davant d’una situació traumàtica. Aquest serà el punt d’inflexió: quan s’enfrontin a la gran pregunta, i ara què? Continuaran sent persones normals?