Clara Liró, nascuda amb els cognoms materns Giménez Becerro a la vegueria del Penedès l’any 1994, va viure la seva adolescència descobrint-se com a amant de les llengües clàssiques que la va portar a iniciar els estudis de Filologia Clàssica. A mig camí va renunciar-hi i decidí alliberar-se de les aspiracions acadèmiques i laborals que en un principi s’havia marcat per tal de poder dedicar-se a una vida més humil en la què tenir temps per al pensament intrínsec i la investigació personal. Actualment viu dels ingressos de la seva feina a jornada completa que li permet mantenir-se a ella i el seu gos, gats i fures amb senzillesa i salut.

La poesia com a resultat pot arribar a derivar en art. Però en primera instància nasqué com a repte per a la ment literària i perdura com a eina. Ja no només es necessita tenir quelcom a dir, si no saber-ho dir amb les paraules punyaterament ben escollides i no tan sols pel seu significat palpable, si no per tot el que engloba un mot i el conjunt d’aquests: melodia, fonètica, ritme, connotació, força. Això imposa a l’autora la necessitat de repassar amb detall la idea a la que intenta donar vida per tal que cada suma de versos sigui tant acurada com el seu coneixement de la llengua li permeti. Sí, la poesia és una eina. Una eina que et guia en la consciència de tu mateix. I després, amb sort, serà art.

Cómpralo en papel